Algunes reflexions sobre l’amor romàntic i lesbofòbia

Comissió de Lluita Feminista d’Endavant, novembre 2016

La nostra educació i socialització basades en la idea de família nuclear, concepte absolutament patriarcal i que a més a més ajuda al capitalisme a reproduir-se, té efectes a les nostres vides.
D’una banda trobem la idea d’amor romàntic com a única manera d’estimar i ser estimades i per altre banda l’anul·lació de qualsevol opció sexual que no sigui monògama i heterosexual. I aquests són els pilars fonamentals de les desigualtats.
L’amor romàntic és aquell sentiment que ha d’estar per sobre dels altres, que és universal i
omnipotent, aquell on la dona ha de ser conquistada, que fomenta la construcció de la feminitat passiva. Aquest ideal que et diu que no ets completa fins que trobis la teva ‘mitja taronja’, allò que permet que ens tractin com a propietat privada, que fomenta l’exclusivitat, la possessió i el donar-ho tot per la parella (home, clar)… És el fonament de la violència patriarcal.

Més enllà dels mites que se’n puguin generar, que evidentment hem d’evidenciar i denunciar, a efectes pràctics trobem que, aquesta construcció social i cultural basada en l’amor i la família nuclear, reforça l’ideari sexista d’estereotips de gènere i fomenta la divisió sexual del treball. Fonamenta el retorn a la llar, sobretot en temps de crisi i retallades. A més a més la creença en l’amor romàntic, dóna com a única opció vàlida de viure i conviure la família nuclear, cosa que fomenta la nostra individualitat i desconnexió del col·lectiu o comunitat i això també és un benefici pel capitalisme. Tal com en els anàlisis socialistes plantegem la socialització dels mitjans de producció, hauríem de plantejar solucions per l’esfera reproductiva i sexo-afectiva.

D’altra banda l’anul·lació de la nostra sexualitat ja sigui mitjançant el puritanisme, l’exclusivitat, la castedat o no permetre’ns cap opció sexual més enllà de l’heterosexualitat, creen un imaginari col·lectiu on se’ns representa, a les dones, submises i obedients incapaces de tenir desitjos ja que la nostra funció és “estar per l’altre”. Així doncs, quan posem sobre la taula que hi ha tantes maneres d’estimar com persones i que podem estimar com i a qui vulguem, es generen reaccions de rebuig, sent doblement violentes cap a les dones lesbianes, ja que es veuen oprimides com a dones i a més a més per la seva opció sexual.

Dins l’ideari col·lectiu ens neguem a crear estereotips que surten de la norma i per això la
imatge de lesbianes que ens venen encaixa amb els paràmetres tradicionals de feminitat.
L’objectivació dels cossos de les lesbianes, que es consideren objecte de desig sexual masculí, sense tenir en compte els seus propis desitjos, així com la visió asexuada de les dones lesbianes, són només una mostra de violència.

L’invisibilització del lesbianisme, la discriminació per raó d’opció sexual, els falsos mites al voltant del lesbianisme, només són mostres de que vivim en un entorn lesbofòbic que és sustentat pels grans lobbies de poder tradicionalistes i puritans. El lesbianisme suposa el trencament tradicional del patriarcat: les lesbianes són persones econòmicament, social i sexual independents dels homes.

Anuncis