Feminicidi és l’assassinat de dones pel fet de ser dones. Es tracta d’assassinats perpetrats per homes i motivats per odi, menyspreu, plaer o sentit de possessió cap a les dones.
Els feminicidis no són fets esporàdics perpetrats per bojos. Són la punta de l’iceberg de tota una violència contra les dones que té com a objectiu que no puguem capgirar el paper que el sistema patriarcal ens ha reservat.
Els feminicidis no és un fenomen derivat de la “inseguretat ciutadana”. La major part de les agressions masclistes es dónen al sí de les famílies o entre persones conegudes.
Els feminicidis no són equiparables a episodis de violència en què l’agredit és un home i l’agressora una dona. Els feminicidis es basen en una situació de dominació dels homes sobre les dones. És a dir, en l’existència d’una societat patriarcal i una ideologia masclista que continua molt arrelada a la nostra societat.
No morim, ens maten. Quan hi ha un feminicidi, molts mitjans de comunicació minimitzen, conscientment o inconscient, el caràcter masclista de l’agressió. Imagineu què hagués passat si el 2016 haguessin estat assassinats 36 aficionats a futbol pel simple fet de ser aficionats al futbol?
És hora d’alçar la veu i assenyalar que no són casos esporàdics, sinó conseqüència de tot un sistema de violències contra les dones que desemboquen en assassinats.
És hora de parar els peus a tots aquells que diuen que les feministes exagerem, que també hi ha homes agredits per dones, que parlen de denúncies inventades contra homes… Són les mentides que el masclisme fa servir per a protegir-se davant l’evidència que és el culpable de tota aquesta violència i patiment.
És hora d’exigir a les administracions que prenguin iniciatives valentes, per molt incòmodes que els puguin semblar, per tal de començar a atacar l’arrel del problema.
És hora de treballar per la nostra autoorganització com a dones. Ens volem vives i amb vides dignes.
PROU FEMINICIDIS 